UA-89888721-1

10 - DARRERA REFLEXIÓ ECONOMICA- SOBRE EL PRINCIPI DE REALITAT

Aquestes reflexions sobre qüestions economiques municipals que he realitzat no podia acabar sense una bona dosi de realisme.

Al febrer de l’any passat vaig fer un article d’opinió sobre la situació econòmico-financera de l’Ajuntament i sobre el seu endeutament. En realitzar aquell article vaig percebre que parlar sobre qüestions econòmiques del municipi en un espai limitat, un foli, era força complicat si no volia caure en unes reduccions força demagògiques i, per tant, vaig decidir fer-ho en uns quants articles. Al mateix temps, i pels comentaris que em varen transmetre alguns vilatans, vaig ser conscient del desconeixement general que existeix al voltant de la gestió econòmica d’un ajuntament i de la demanda de saber-ne més que tenien alguns veïns. Per aquest motiu em vaig proposar fer una mica de pedagogia en aquests articles i fer-ho en un llenguatge el màxim d’entenedor i col·loquial possible –sovint els argots especialitzats només els entenen aquelles persones que es relacionen amb aquella especialitat i l’economia és una d’aquestes especialitats– i ha estat en aquest sentit que he encarat aquests articles que he anat publicant cada mes, des del març passat: informar sobre la gestió econòmica i fer-la entenedora, de tal forma que qualsevol vilatà pogués reflexionar sobre com s’estan gestionant, o com s’han de gestionar, els seus diners. I, la veritat, no ha estat gens fàcil. Cada article m’ha requerit varies lectures i força retocs per adaptar-lo a allò que m’havia proposat: un foli, formatiu i un llenguatge entenedor i proper. Espero haver-me’n sortit.

Al mateix temps, allò que jo pensava, en un principi, que quedaria enllestit amb un parell o tres articles a mesura que avançava se’m plantejaven unes noves qüestions que, jo entenia, era necessari d’explicar. I finalment han estat 10 articles, a més de l’introductori.

Probablement podria haver continuat fent-ne més d’articles, però, amb les eleccions municipals a la cantonada, fer-ho hauria esdevingut un element distorsionador de la realitat vilatana.

No vull acabar, però, aquests articles sense fer una reflexió final.

L’administració publica està patint la crisi econòmica amb intensitat i els ajuntaments no són una excepció. Els municipis estan endeutats, amb uns recursos minvats i unes necessitats creixents per atendre. Algú pot pensar que aquesta és la situació general de totes les administracions actualment, però en el cas dels ajuntaments aquesta situació malaltissa fa temps que s’arrossega. En la bonança econòmica de fa uns anys, en bona mesura a causa d’una fal·lera constructiva desmesurada, però alhora pertorbada per ella mateixa, les finances municipals anaven resistint. Però amb la crisi econòmica la situació s’ha tornat greu ja que, a més de sofrir les conseqüències d’aquesta crisi de forma virulenta, les economies dels ajuntaments pateixen un mal sistema de finançament.

Molts dels serveis que lliuren els ajuntaments són de caràcter voluntari, sense estar-hi legalment obligats a prestar-los i si es fan és per les demandes ciutadanes. A més, molts d’aquests serveis els haurien de prestar administracions d’àmbit superior. I aquest és un problema afegit, perquè no estan ni contemplats pel sistema actual de finançament municipal.

Cal plantejar reformes profundes en el sistema de finançament dels ajuntaments i cal buscar solucions. La primera i més urgent, encara que transitòria, seria aplicar la part de l’Estatut dedicada al finançament local mentre no arribi la solució definitiva, que és la assumpció de la nostra independència com a País i la nostra plena capacitat de decidir que volem fer amb els nostres diners i com es distribueixen entre les administracions per fer-ne la millor gestió.

Però com que no tindrem demà la nostra independència –encara que seria desitjable–, hem de reclamar als nostre polítics locals, als actuals i els que puguin arribar a partir del maig, que facin una gestió competent, austera i realista perquè, malgrat que tinguem un finançament municipal insuficient, si s’ha arribat a l’actual situació financera dels municipis ha estat perquè, producte de la incompetència i la mala gestió, s’han destinat recursos per a coses totalment innecessàries o molt discutibles, des de publicitat institucional –la majoria de vegades absolutament supèrflua–, passant pels grups sobreprotegits –alguns funcionaris poc productius–, la proliferació de càrrecs públics, assessors i organitzacions –vinculats a determinats grups polítics que s’han perpetuat al poder o que han abusat així que hi han arribat– o la realització d’infraestructures de tot tipus amb un ús escassíssim. Perquè la realitat és que som un país pobre o, al menys, bastant més pobre que no ens pensàvem quan nedàvem en l’abundància.

I, atesa la situació actual, en el futur proper no serà una qüestió de recaptar més sinó de gestionar i organitzar millor allò que fem amb els diners de tots.

En aquest sentit, els discursos que eviten situar les coses en el seu just context condueixen no sols a la vulneració del principi de realisme, sinó a allunyar-nos de les veritables solucions. I, nosaltres, hauríem de preguntar-nos: ‘cap a on anem com a societat? Quin model de vida volem per als nostres fills i filles? I quin poder es vol donar a qui ens governa per poder regular la direcció de futur?’

I hem de reclamar, d’aquests governants, actituds de prudència, serenor, paciència i de dir la veritat per retornar el sistema a un ordre racional i equilibrat i en un escenari de no confrontació política –o, com a mínim, de ‘no crispació política’–.

Pel futur caldran discursos honestos, caldrà construir un catàleg del bé comú, caldrà una important determinació política per poder plantejar la viabilitat de les accions a realitzar. Caldrà exigir la màxima eficiència i la màxima transparència. Caldrà aprofitar el tan esmentat sentit de servei per ampliar el repte de la responsabilitat en contribuir a un poble millor. Però, sobretot, caldrà defugir els discursos electoralistes i venedors de fum.

I aquesta no és una tasca exclusiva dels gestors polítics, és una tasca destinada a tots els ciutadans. Posem-nos-hi. A partir del maig tindrem l’oportunitat.

31/12/2016 19:27

Deixa la teva opinió

* camps obligatoris (l'adreça electrònica NO es publicarà)

Autor*

email*

url

Comentari*

Codi*