UA-89888721-1

7 - Sobre com reduir costos de personal.

Davant una situació econòmica en que l'Administració pública pateix una devallada d'ingressos i ha d'assumir costos elevats, com hem de plantejar la contenció i reducció dels costos de personal?

Davant d’una situació econòmica com l’actual, en que l’Ajuntament ha patit una davallada important dels ingressos i ha d’assumir uns costos elevats –que s’han anat incrementant i acumulant durant aquests darrers anys de bonança– la contenció i reducció dels costos de personal s‘ha de plantejar no només des d’un punt de vista de millora de l’eficiència i l’eficàcia laboral, que també, sinó que ha d’anar enfocada a com reduir-los sense incidir, traumàticament, en situacions personals o familiars dels treballadors, fins que s’aconsegueixi, paulatinament, ajustar la plantilla a aquell cost que sigui el que realment pugi assumir el poble d’Arenys de Munt i que al mateix temps sigui necessari per poder oferir els serveis imprescindibles a la comunitat.

Certament aquesta no és una tasca fàcil, ja que s’ha de combinar la millora de l’eficiència, l’augment dels ratis de productivitat per treballador, la reducció de costos, l’ajust de plantilla i, el més complicat, realitzar totes aquestes accions sense que repercuteixin en els serveis prestats a la comunitat, ans al contrari, que els millorin.

La critica fàcil sobre l’excessiu cost laboral que ha de suportar actualment l’Ajuntament, s’hauria d’eradicar –si no es vol caure en el parany de la demagògia– amb un discurs constructiu que aporti les solucions adequades per aconseguir reduir-lo sense que els ciutadans notin una deixadesa en les tasques que pertoca fer a l’Ajuntament.

Per tant, hem de veure com ho podem fer, però fent incidència en que el problema que s’ha de solucionar és un problema de falta de diners per assumir els actuals costos laborals. Per tant, s’han de reduir les despeses de personal per poder-les assumir sense gaires complicacions.

Una de les primeres propostes seria considerar allò que s’anomenat el ‘contracte alemany’ (el ‘Kurzarbeit’) o treball reduït, que ha estalviat més d’un milió d’acomiadaments en aquell país. Es tracta, en síntesis, de treballar menys hores però cobrant, proporcionalment, una mica més per la via de les prestacions estatals. Aquesta és una figura que actualment existeix a la legislació espanyola però que s’utilitza molt poc. En aquest cas es pacta una reducció de jornada fent una reducció del salari proporcional. Al mateix temps, també es cobra proporcionalment la prestació de l’atur per la jornada no treballada. Aquesta mesura acostuma a ser ben acceptada pels treballadors ja que no s’acomiada a ningú encara que es cobri menys. Malgrat això, sempre és recomanable pactar amb els treballadors algun tipus de millora de les prestacions complementaries durant el període de suspensió. Amb aquesta mesura es pot arribar a cobrar, per part del treballador, el 80% del sou, alhora que l’Ajuntament soluciona un problema d’excés conjuntural de treballadors –o d’excessiu cost laboral–, s’estalvia una part dels sous i de la seguretat social, que pot arribar fins a un 50%, sense acomiadar a cap treballador. Durant el temps que duri aquesta reducció de treball es pot anar ajustant la plantilla per la via de les jubilacions o prejubilacions pactades.

Una altra solució poc traumàtica pels treballadors podria ser la jornada irregular. A diferència de l’anterior, en aquest cas no es redueix la jornada laboral sinó que es realitza una flexibilitat laboral que no afecta al còmput anual d’hores de treball. Es poden realitzar jornades de 12 hores, acumulables en períodes de fins a 14 dies, sempre respectant el descans setmanal. Aquesta formula caldria analitzar-la adequadament ja que obeeix a disfuncions entre el global de treballadors i les puntes estacionals de feina. Per l’Ajuntament no significa una reducció de la base del cost laboral però sí una reducció dràstica de les hores extres, ja que evita fer-les o evita efectuar contractacions temporals de treballadors.

Una altra solució seria la mobilitat funcional, també anomenada mobilitat interna. El que es busca és una màxima polivalència funcional segons la qual es poden destinar determinats treballadors a un area amb més volum de feina en detriment d’una altra area que en tingui menys. Això es pot fer sempre i quan es realitzi entre categories professionals equivalents o entre treballadors que pertanyin al mateix grup professional. També permet reduir les hores extres i les contractacions temporals.

Una altra opció, la darrera, seria la de promoure contractes fixes de jornada completa a d’altres a temps parcial. En aquest cas es necessitaria sempre l’aprovació del treballador afectat, però la proposta podria ser acceptada ja que facilita enormement la conciliació entre la vida laboral i la familiar. Aquesta modalitat permetria aconseguir una reducció de la base del cost laboral, de la mateixa manera que la del treball reduït, encara que inferior.

En qualsevol cas, aquestes són unes opcions que, sense ser gaire traumàtiques pels treballadors, permetrien la reducció d’unes despeses sobredimensionades. Ara bé, per poder portar a la pràctica aquestes mesures es necessita realitzar tota una sèrie de controls laborals que han de permetre tenir un coneixement màxim sobre les tasques a fer i els moments en que s’han de fer i per poder-ho dur a terme es necessita algun professional especialitzat en la gestió dels recursos humans, professional que, ara com ara, l’Ajuntament no té. Aquesta no és, o no hauria de ser, una feina encomanada a cap càrrec polític de dubtosos coneixements en la matèria i que alhora estigui condicionat per aspectes subjectius, com la pressió popular o de l’oposició o per uns resultats electorals. Un professional aliè a la política sempre podrà actuar amb molta més objectivitat i molta més llibertat.

 

Proper: REFLEXIONS SOBRE ECONOMIA MUNICIPAL (8) Sobre com millorar la productivitat laboral.

31/12/2016 19:07

Deixa la teva opinió

* camps obligatoris (l'adreça electrònica NO es publicarà)

Autor*

email*

url

Comentari*

Codi*