UA-89888721-1

INDEPENDÈNCIA, COMENCEM A TENIR FULL DE RUTA. TRANSFORMACIÓ SOCIAL, EL TENIM?

Article públicat a la revista Lluita el desembre del 2011 fent una reflexió sobre el procés independentista que s'estava vivint en aquell moment i les seves mancances.

El 13 de setembre, amb la Consulta d'Arenys de Munt, van començar a canviar moltes tendències polítiques al nostre País. O, també va ser la consolidació de tot un seguit de canvis que s'anaven congriant de feia temps. La sensació general, abans de la Consulta del 13S, en determinats sectors de la població més polititzats o més conscienciats, era que s'havia de començar a fer quelcom per impulsar el sentiment secessionista i trencar d'una vegada per totes amb els grillons que ens retenen dins d'aquesta presó que s'anomena Espanya.

La Consulta del 13S, a Arenys de Munt, va tenir moltes virtuts. Només en destacaré tres, tres que afecten al sentiment col·lectiu de tot un poble: Ens va fer perdre la por als nostres empresonadors; ens va fer guanyar autoestima -l'autoestima necessària per iniciar un viatge que la majoria, conscientment o inconscient, sabíem que tard o d'hora hauríem de començar-; i, finalment, va posar al centre del debat polític el concepte d'independència -ara es parla amb total normalitat, en qualsevol racó del País o a les nostres llars, d'independència.

Aquesta idea, aquest concepte, s'ha normalitzat i tothom en parla sense cap mena de prejudici. I aquest era un pas important que calia fer si volíem començar aquest viatge tots junts i no només uns quants.

Després, l'extensió pel territori de la consulta, va ajudar a normalitzar moltes de les virtuts que tenia, però especialment aquestes tres. I va generar la llavor necessària que va desembocar en la gran i històrica manifestació del 10 de juliol, amb un crit unànime: INDEPENDÈNCIA.

Ara bé, hem començat el viatge per aconseguir la nostra llibertat nacional? Potser si, però en tot cas encara estem ben bé a l'inici del recorregut.

Fins avui, han passat moltes coses des d'aquell 4 de juny del 2009 en que, gràcies a la CUP, es portava al Ple d'Arenys de Munt la moció que informava al món que s'anava a fer la Consulta.I encara n'han de continuar passant.

El més important és que s'està treballant en un full de ruta per poder arribar al final esperat.

Un full de ruta que, inicialment, s'està estructurant en dues potes. Una primera seria la d'àmbit de mobilització ciutadana, de mobilització de la societat civil, que és l'ANC, l'Assemblea Nacional Catalana, que s'ha d'acabar estructurant en assemblees locals coordinades en assemblees comarcals, tal com va idear l'insigne i recordat Francesc Sala-Duch (en la nostra lluita contra l'opressor, cap esforç, cap treball, cap gran idea s'haurien de deixar de banda, sinó que el resultat final d'aquesta lluita hauria de ser producte de l'acumulació de totes elles). L'ANC ha de ser el gran instrument de dinamització ciutadana per avançar cap a la independència.

Una segona pota seria la d'àmbit institucional. En aquest sentit els municipis tenen molt a dir, són institució. Una institució molt més propera al ciutadà que no pas el Parlament i malgrat que en aquesta lluita no podem deixar de banda un front tant important com és el Parlament, ara a on hem d'enfocar les nostres energies és en aquelles institucions més accessibles, els ajuntaments. I en aquest sentit s'ha de dir que l'AMI, l'Associació de Municipis per la Independència, camina per bon camí. Una associació que té per definició treballar per aconseguir l'estat propi però amb un objectiu clar: efectuar un referèndum nacional d'independència des dels ajuntaments en una única data. Semblantment a les consultes, però amb diferències determinats.

Ara bé, tot aquest procés, tot aquest full de ruta, ha de tenir un fonament important i essencial si volem avançar cap a la nostra independència nacional i cap a la transformació social: hem de tenir tot el poble entrenat en la pràctica assembleària i disposat a mobilitzar-se amb una certa rapidesa, però al mateix temps també l'hem de tenir radicalitzat sense que estigui disposat a creure en 'sopars de duro', ni a retornar a l'oasi, que és el que voldrien i ens ofereixen constantment les formacions polítiques conformistes i encaixadores.

En aquest sentit l'experiència d'Arenys de Munt torna a ser important. Quan estàvem preparant la Consulta del 13S, que ho fèiem de forma assembleària, vàrem detectar que el veïns, aquests veïns que no estan polititzats, gent normal i corrent que molt sovint els hauries ubicat en posicionaments polítics neutres, quan tenen l'oportunitat de participar activament en moviments assemblearis de base, en que no hi ha diferències entre les persones que hi són, ni diferències entre les consignes que es difonen, s'acaben radicalitzant i s'acaben implicant fins al moll de l'os en la defensa d'allò que ells consideren més just. Ara com ara, lluitar per la nostra llibertat és l'objectiu més just, però, al mateix temps, també és l'objectiu més noble.

En aquest sentit, a Arenys de Munt, mitjançant la CUP, hem iniciat una pràctica de participació ciutadana que va començar per la nostra pròpia organització, que ens va portar a guanyar les eleccions municipals, davant de les grans maquinaries electorals dels partits polítics tradicionals. I aquesta pràctica de participació ciutadana assembleària l'estem traslladant a l'institució municipal, a l'Ajuntament.

Amb la convicció clara que el nostre poble, però no només el nostre, sinó tot el poble català -i quan dic català em refereixo al de tota la nació catalana- ha d'estar mobilitzat, conscienciat i disposat a lluitar per la nostra llibertat. Perquè aconseguir la nostra independència no serà fàcil, serà molt complicat. El nostre viatge tot just ha començat i en aquest viatge ens trobarem molts entrebancs, moltes dificultats, molts moments en que voldrem abandonar, molts moments en que ens costarà molt continuar. I a mesura que el viatge vagi avançant ens trobarem amb el nostre propi cansament, amb el nostre propi esgotament i, a partir d'aquest moment, els entrebancs i les dificultats encara seran molt més grans encara i les ganes de no continuar seran gairebé irrefrenables.

Només podrem arribar al final si estem cohesionats, mobilitzats i radicalitzats com a poble unit i per aconseguir-ho necessitem molt d'assaig i molt d'entrenament, que quan algú defalleixi se n'afegeixin dos més.

I a tot això, per l'EI (l'Esquerra Independentista) apareix un altre escull, volem la transformació social, volem canviar el model de societat. I aquest objectiu, molt lloable i noble també, només l'aconseguirem mobilitzant i radicalitzant molt més a les masses populars. Aquesta és la nostra tasca i el nostre deure. Hem de començar a treballar pel model de societat que volem pel dia després de la nostra independència. I aquí sí que no hi ha full de ruta.

El Principat s'està movent, està canviant i està avançant de forma molt ràpida, o molt més ràpida del que podíem haver esperat fa uns anys, cap a una possible ruptura amb l'estat espanyol. Si aquesta ruptura es produeix sense haver treballat i consolidat unes estructures mínimes que promoguin també un canvi de model social, el que esdevindrà serà un nou estat amb els mateixos tics, els mateixos defectes que ha tingut la nostra societat fins ara. Només depèn de la nostra implicació, de la implicació de l'EI, què aquesta ruptura nacional, que arribarà tard o d'hora, esdevingui també una transformació social real.

Hem de començar a pensar en el dia després, no ho podem obviar, perquè estem avançant molt ràpidament, demorar-ho pot implicar que el model social en el qual creiem no es pugui aconseguir mai. També hem de començar a pensar en com s'encara la transformació que nosaltres volem per estructurar el nou estat que es comença a prefigurar a l'horitzó i com es treballa per portar la resta de la nació catalana cap al mateix procés que estem vivint al Principat.

Que no calguin algunes majories absolutes per fer-nos obrir els ulls!

06/01/2017 12:08

Deixa la teva opinió

* camps obligatoris (l'adreça electrònica NO es publicarà)

Autor*

email*

url

Comentari*

Codi*